Els antics tallers Oliva Artés, esperen també una dotació econòmica de l’ajuntament que no acaba d’arribar per poder rehabilitar els edificis i convertir la fàbrica del carrer de Pere IV, mig engolida pel Parc del Centre, en seu del Museu d’Història de la Ciutat MUHBA.
Corria el mes de novembre de 2002 quan a petició directa també de l’AVPN i del Grup de Patrimoni del FRB al llavors totpoderós arquitecte en cap Acebillo per preservar la fàbrica, aquest va acceptar. Acebillo, amb la col·laboració de Oriol Clos, que en aquells moments era urbanista a 22@, va amnistiar la fàbrica que portava penjat des de feia mesos el cartell d’enderroc, tot agraint la iniciativa de l’AVPN perquè la recuperació d’Oliva Artés per a usos culturals i cívics s’ho valia.
Des d’aquell moment, Oliva Artés ha vist créixer al voltant seu grans edificis a la Diagonal; ha vist inaugurar el Parc del Centre, on ha quedat la vella fàbrica reclosa, i fins i tot ha vist transformar una de les seves naus secundàries per a ús de la Guardia Urbana. Mentre tant el vell patrimoni industrial anava patint els avatars de l’abandonament i l’oblit. El Districte de Sant Martí, que sí va tenir diners per reubicar la Guardia Urbana a la nau del carrer Marroc, amb una intervenció arquitectònica desafortunadissima que ha esguerrat l’edifici, no ha trobat mai finançament per consolidar i recuperar definitivament la gran nau basilical del carrer Pere IV que, contra tota aparença, perquè externament l’edifici no mostra valors rellevants, és d’una gran esveltesa i lluminositat, tal com reconeix l’arquitecte Jordi Badia, l’autor del projecte que ha de permetre acollir a Oliva Artés el museu de la Barcelona industrial.
El que no arriba son els diners per tirar endavant el projecte de rehabilitació. Una vegada més, igual com passa amb les naus on hi hagué la màquina de vapor de Can Ricart, l’edifici es va deteriorant perquè té malmesa la coberta i ha quedat a expenses de la corrosió.
Què passa a aquest Districte que no inverteix en rehabilitació del ric patrimoni del Poblenou? Sembla que el patrimoni i la cultura no son pas prioritaris per al nostre Regidor. A la vista està que les iniciatives han hagut de partir sempre dels ciutadans i a més han hagut de veure-se-les sovint amb la resistència dels representants municipals del Districte. Oliva Artés és de propietat municipal i a més, com a element catalogat, és responsabilitat de la propietat mantenir aquest patrimoni en òptimes condicions. A què espera doncs el Regidor? És que espera en aquesta ocasió obtenir el finançament per la via de la subscripció popular dels ciutadans del Poblenou?
Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
Cercar
Hi ha 48 guests i cap membre en línia