Benvolguts veïns i veïnes del Poblenou,

El 26 de març del 1992, les principals entitats* del Poblenou vàrem signar un manifest amb el revelador títol "Volem seguir vivint al Poblenou". Més de trenta anys després, aquesta consigna continua amb més força si cab, sent totalment vigent. El preu de l'habitatge posa en perill la continuïtat del barri i entenem que, encara que sigui per mera supervivència, hem de tornar ajuntar-nos totes les entitats i alçar la nostra veu.

És per aquest motiu que us convoquem a l'acte "GROS, l'habitatge un problema al Poblenou molt GROS" que farem el proper dimarts 2 de juliol a les 18:30 a la Biblioteca Manuel Arranz (Can Saladrigas).

Us esperem,

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Ha mort el Manel Martínez Arcós a l'edat de 94 anys, tres mesos d'haver mort la seva inseparable companya Isabel.
Si alguna cosa el va caracteritzar va ser el seu esperit de lluita. Fill d'Almeria, en disset anys va arribar a Catalunya, el sou que cobrava com a manobra en prou feines li arribava per pagar una habitació, després va viure en una casa d'autoconstrucció que es va fer en una barriada de Terrassa.

De seguida es va implicar en la lluita sindical i va ser un dels fundadors de CCOO. En la vaga dels tramvies del 58 el van detenir i torturar. La Isabel, filla del Poblenou, sense conèixer al Manel, va fer d'enllaç amb el PSUC quan estava a la presó i fruit d'aquesta relació es van casar. El Manel va aprofitar la presó per estudiar història.

Després va venir a viure i a treballar al Poblenou on es va comprometre fermament amb l'Associació de Veïns. Va destacar la seva implicació en la lluita pel Pla d'Equipaments, per la campanya d'habitatge "Volem seguir vivint al Poblenou" i, sobretot, en temes de Sanitat on gràcies a la seva perseverança es va construir el CAP de Ramon Turró.
A l'any 2003 va rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona. I en el 2017 diverses entitats del barri el van proposar, sense èxit, que la Generalitat que li atorgués la Creu de Sant Jordi.
Sense fills, els darrers anys els va dedicar íntegrament a cuidar a la Isabel que va patir una llarga malaltia.

Recordarem el seu insubornable sentiment de classe obrera i la seva estimació a Catalunya i a la seva gent.

Associació de veïns El Poblenou

Feu la feina, i parlem després! Feu ja l'habitatge públic de lloguer previst!

Ens esperàvem que tard o d’hora sortiria el tema de la requalificació de sostre d’activitat a habitatge, però no tan aviat. No ha passat ni un any i mig de l’aprovació definitiva del nou pla 22@ i ja tenim al sector empresarial, acompanyat de diverses forces polítiques, reclamant reconvertir les oficines construïdes al 22@ que no s’ocupen en habitatge. Convertir sòl industrial en habitatge és el millor negoci al qual pot aspirar un inversor a Barcelona. Aquesta transformació clarament especulativa l’hem viscut des de fa molt temps al barri, sobretot des de la construcció de la Vila Olímpica.

El nou pla ja ha reduït el sostre d’activitat de 540.000 a 400.000 m². La ciutat necessita mantenir el sòl destinat a activitat econòmica. No podem dependre només de la indústria del turisme que, entre d'altres conseqüències, aboca als barris a un procés de gentrificació inacceptable. Les oficines per si mateixes no són dolentes, depèn del seu ús. Que els promotors prefereixin mantenir-les buides en comptes de rebaixar el seu lloguer per tal que entrin activitats socialment interessants i necessàries, indica clarament l’interès especulatiu de les seves inversions. Sembla que estan interessats en reduir l’activitat econòmica de la ciutat per ser més dependents encara de la indústria del turisme.

Dels 4.000 habitatges de protecció oficial que el pla 22@ inicial de l’any 2000 preveia, encara falten per construir més de 2.000. I han passat 23 anys. El nou pla preveu 6.500 habitatges assequibles. La construcció d’aquests ha de ser la prioritat absoluta de les administracions. No podem admetre que es construeixi més habitatge privat amb preus inaccessibles a la major part del veïnat.

En les al·legacions que l’associació veïnal del Poblenou va presentar a l’aprovació del pla 22@ reclamàvem, entre d'altres qüestions, que el 100% del nou habitatge fos assequible (públic i de lloguer, per ser més precisos), que el sostre destinat a oficines no superés el 10% del total i que s’ampliés l’àmbit del pla per aconseguir més habitatge públic.

Amb l’excusa que el pla havia de ser viable econòmicament, l’Ajuntament no va acceptar la nostra al·legació sobre l’habitatge i va obrir el meló a l’habitatge privat. És un escàndol parlar de viabilitat econòmica quan a la pràctica ara podem comprovar que el sector immobiliari pot permetre’s el luxe de tenir les oficines buides i aquí no passa res, el negoci continua. És fàcil d’entendre si tenim present que l’edificabilitat inicial dels solars era de 2 i ara és de 3,2. Els propietaris quasi poden duplicar el sostre edificat.

Malgrat aquest ampli marge de benefici, l’avarícia dels propietaris no té límits. Considerem que la qüestió no està en acceptar la trampa d'una nova modificació del 22@ per reconvertir les oficines buides en habitatge, una part lliure i una de protegit (després ho demanaran per a les que ja estan en funcionament, ja que l’habitatge és més lucratiu), o en residències per a estudiants, sinó en que l’administració pública (Generalitat i Ajuntament) es posi les piles i construeixi ja els 2.000 habitatges protegits previstos l’any 2000, i iniciïn els tràmits per aconseguir la cessió anticipada del sòl per fer els 6.500 habitatges públics i de lloguer que preveu el nou pla.

Mentrestant, i atenent als aspectes socials i sostenibles que ha de tenir la transformació urbanística d’acord amb la llei, ¿per què no plantejar-se que les oficines buides es cedeixin temporalment a l’Administració per activar equipaments necessaris per al barri o per destinar-les de forma temporal a habitatge d’emergència per a persones amb risc d’exclusió social?

La junta de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
Barcelona, 17 de novembre de 2023

Més informació
Jaume Badenes: 600 22 30 75

Oficines al 22@ / Dani Codina-Carrer