Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

QUÈ FEM AMB EL COTXE?!

sommobilitat poblenou

El Poblenou segueix amb un transport públic molt insuficient

Logo AVPNCOMUNICAT

El Poblenou segueix amb un transport públic molt insuficient

Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou / 24 de juny 2018

Demà dia 25 de juny tindrà lloc la posada en marxa de la penúltima fase de la nova xarxa de bus (NXB), amb tres noves línies (D50, V9 i V33). Serà a la tardor del 2018 quan es completi la NXB a la ciutat, amb cinc noves línies, dues de les quals milloraran la connexió vertical del Poblenou (V23 i V25). No obstant aquestes millores, des de l’AVV del Poblenou volem fer constar algunes deficiències i actuacions que considerem necessàries per tal d’aconseguir una oferta de transport públic adequada al nostre barri.

ANTECEDENTS

La filosofia de la NXB és l’alta freqüència en eixos directes en totes direccions (eixos mar – muntanya i Llobregat – Besòs) perquè amb un sol transbordament puguin ser cobertes totes les relacions possibles a Barcelona. Aquesta filosofia hauria de representar una millora perquè, fins a l’aplicació de la NXB, únicament es disposava de bona freqüència en alguns dels corredors històrics cap al centre de la ciutat.

                A mitjan novembre del 2017 es va implementar la fase 5.1 de la NXB, que al Poblenou va comportar la creació de les línies V29 (Diagonal Mar – Roquetes) i V31 (Mar Bella – Trinitat Vella). A banda d’aquestes noves línies, des del novembre l’H14 s’ha desplaçat de Pujades – Llull a l’eix Tànger – Pere IV, mentre que, en canvi, les B20 i B25 han passat de Tànger / Almogàvers – Pallars a Pujades – Llull. Aquest canvi s’ha fet per reforçar l’eix horitzontal de Tànger, ja que no disposava de cap línia d’alta freqüència ni tampoc de cap servei de metro. En canvi, l’eix de Pujades està cobert també per la línia 4 de metro, per això s’hi desplacen les línies B20 i B25.

                Altres canvis que han acompanyat la fase 5.1 de la NXB al Poblenou han estat les supressions de les línies 40, 42, 26 i 36. Les dues primeres han estat substituïdes en part per l’H14, la 26 s’ha substituït parcialment per la nova V29, mentre que la 36 s’ha reemplaçat per la nova 136, que comunica el Besòs amb l’Hospital del Mar cada 30 minuts.

                Des de l’AVV Poblenou no ens hem volgut precipitar. Els canvis, com bé sabem, mai agraden per definició. És per això que ens hem volgut esperar uns mesos abans de valorar com estaven funcionant els darrers canvis de la NXB al barri, fins al passat 25 d’abril, quan vam convocar una reunió amb el veïnat per parlar-ne. Som conscients que els canvis sempre beneficien una part de la població i en perjudiquen una altra: desapareixen antigues connexions directes però se'n creen d'altres de noves. I també som conscients que els que se senten beneficiats no acostumen a alçar la veu mentre que els que se senten perjudicats acostumen a fer més soroll.

                Al Poblenou, així mateix, cal afegir un tema que podria haver canviat considerablement l’oferta de transport públic disponible al territori i les possibilitats d’intermodalitat: la connexió del tramvia per la Diagonal. Per ara sembla que aquesta connexió de 3,6 km tornarà a restar sepultada uns quants anys més (i ja en van 14!), malgrat que les oficines, les universitats i els nous habitatges es van multiplicant en aquest espai de la ciutat anomenat 22@ i que genera el 7% del PIB de la ciutat.

                Per finalitzar els antecedents, cal esmentar que durant la tardor del 2018 està previst que al barri s’implantin les línies verticals V23 (Pamplona – Badajoz, a canvi de la línia 92) i V25 (Roc Boronat – Llacuna, a canvi de la línia 192). Ara per ara desconeixem altres possibles canvis com ara el futur de la línia 6.

ZONES DESATESES

A inicis de l’aplicació de la fase 5.1 vam alertar a la nostra revista que hi havia una part del barri (la zona d’Espronceda / Bac de Roda i Marroc – Tànger – Almogàvers, per damunt de Pere IV) que abans tenia quatre línies directes al centre (40, 42, B20 i B25) i que des de novembre es quedava sense cap línia al centre, i que tampoc tenien metro a prop. Ara compten amb l’H14, però que no segueix recte. En conjunt el nombre de busos / hora hauria de ser equivalent (uns 10 busos / hora), però la destinació que ofereix l’H14 no és el centre de la ciutat sinó Drassanes. Els canvis entre l’H14 (inicialment la línia que anava al centre) i l’H16 (inicialment la línia que resseguia tot el litoral) recordem que van tenir lloc davant la queixa dels veïns del Front Marítim i la Vila Olímpica, que perdien la 41 directa al centre i en canvi se’ls oferia una H16 que no anava al centre. És per això que l’H14 i l’H16 fan un intercanvi de trajectòria a l’altura del parc de la Ciutadella. No obstant això, ara els veïns atesos per l’H14 a l’eix Marroc – Tànger – Ali Bei tampoc tenen una alternativa al centre de la ciutat (ni metro), quan és justament la connexió que compliria amb la filosofia ortogonal de la NXB.

                Una altra zona del barri que ha notat un canvi significatiu és la de Pujades / Llull – Selva de Mar. Aquest àmbit estava cobert per l’H14 i la 36, una línia d’alta freqüència i una altra amb poc servei, i ara tenen la B20 cada 20 minuts i la 136 cada 30 minuts. Tot i que aquest eix està cobert també per la línia 4 del metro (que encara no és 100% accessible, com ara les estacions de Sant Jaume o Urquinaona, per exemple), la pèrdua de servei, quan justament la ciutat vol augmentar la mobilitat sostenible, és quelcom percebut com a negatiu.

                Aquestes zones desateses haurien experimentat una millora substancial amb la connexió del tramvia per tota la Diagonal. Però ara s’han quedat sense bus al centre, sense tramvia i sense metro, o amb un metro que compta amb una pèssima i no accessible intermodalitat (L4).

PETICIONS

Ja fa anys que des de la Comissió de Mobilitat del Poblenou les diferents entitats anem alertant al Districte de Sant Martí, a TMB i a la Direcció de Mobilitat de l’Ajuntament, que ‘falta una línia horitzontal de la NXB’, que en el seu dia alguns van batejar com ‘H13’. Entre l’H12 (Gran Via) i l’H16 (litoral), només hi ha l’H14. Algú no va comptar que, la part de la ciutat que justament estava en plena expansió, i a menys de 3 km del centre, s’estava planificant i desenvolupant sense una oferta atractiva, i ni tan sols suficient, de transport públic. A la plataforma Decidim Barcelona ha estat aprovada la creació d’una nova H18 que recorri tot el litoral de la ciutat. Aquesta nova línia hauria d’implicar una redistribució de les línies H14 i H16, de forma que es millorés el servei a la franja del Poblenou.

                Demanem que es faci una anàlisi detallada de les cobertures territorials i horàries del transport públic diürn i nocturn al barri del Poblenou, per tal de contrastar les percepcions que tenim els residents i treballadors i la possibilitat de realitzar actuacions de millora, en cas que es validin aquestes percepcions d’oferta de transport públic insuficient. En aquesta anàlisi cal parar especial atenció a les connexions entre línies de la NXB, ja que alguns dels nous intercanviadors entre la V29 i l’H14, per exemple, són clarament millorables.

                D’altra banda, volem posar de manifest la necessitat de resoldre a la ciutat els desplaçaments per motius sanitaris. Moltes persones necessiten d’un transport fins al seu CAP o hospital de referència, i sovint hi ha queixes perquè la NXB, evidentment, no pot resoldre totes aquestes necessitats. A la ciutat de Barcelona hi ha una gran part de la població més gran de 70 anys que té serioses dificultats per desplaçar-se fins al centre sanitari de referència i que no disposa de serveis de transport adequats.

                Des del Poblenou detectem aquesta mancança de serveis de transport públic adients per accedir als CAP i hospitals. De fet, durant el procés de participació ciutadana sobre la nova xarxa de bus, els problemes que més es van repetir des dels diferents barris van ser precisament els d’accés als centres sanitaris. Tothom vol tenir un bus directe fins al CAP o a l’hospital de referència, però molts pocs ciutadans poden realment gaudir d’aquesta opció.

                En aquest sentit demanem estudiar la creació d’un servei de transport a la demanda ‘porta – parada’ (que reculli la població usuària de casa seva i els traslladi fins al CAP o hospital, i a la inversa), i que tingui un cost gratuït o almenys equiparable al del transport públic de Barcelona. Es podrien exigir unes característiques determinades per a la població usuària (ser més gran de 65 anys o tenir algun problema de mobilitat reduïda, tenir visites mèdiques programades, avisar amb un marge mínim de 24 h...). Així es podria deslligar la NXB d’aquest tipus de necessitats.

                Per últim, davant la negativa de la majoria de grups municipals de Barcelona per fer possible la unió dels tramvies per la Diagonal, les entitats veïnals signants del Compromís per Glòries demanem que la línia 6 d’autobús modifiqui parcialment el recorregut, a partir del seu inici al carrer Llacuna i segueixi per aquest carrer fins a la Diagonal i d’aquí fins a Verdaguer, on retrobi el recorregut habitual. El retorn seria igualment per la Diagonal fins a Roc Boronat per arribar a l’origen i final actuals.

                Demanem que s’estudiïn totes aquestes peticions amb la finalitat d’aconseguir una mobilitat més sostenible, segura, equitativa i eficient al Poblenou!

Comunicat de l’AVV del Poblenou sobre la prova pilot de la superilla del Poblenou

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou es manifesta a favor d’una mobilitat sostenible en una ciutat per a les persones. L’AVV és part activa de la Comissió de Mobilitat del barri, de la Taula Eix Pere IV, de la Comissió per Glòries i del procés participatiu Fem Rambla, entre altres. Des d’aquestes plataformes hem treballat conjuntament amb entitats del barri i amb veïns i veïnes, amb diversos objectius: aconseguir un metro accessible, reclamar el tramvia per tota la Diagonal, aconseguir que les Glòries siguin ciutat i no un nus viari, debatre i demanar l’àrea verda, reclamar més carrils bici, pacificar l’eix Pere IV, conquerir més espai per a les persones a la Rambla, etc.

En el darrer mandat, també vam formar part del Grup Impulsor del Programa Superilles, i vam participar activament a les dues sessions sobre la primera superilla pilot (entre Llacuna, Pallars, Bilbao i Tànger-Diagonal) que va promoure l’Ajuntament amb el veïnat. I a finals del mes de juny d’enguany vam assistir a la presentació que va fer l’actual govern municipal de la nova proposta de superilles per al barri del Poblenou. L’Associació de Veïns estem plenament d’acord amb els objectius de les superilles: volem uns carrers més habitables, amb menys contaminació, amb menys soroll, amb més seguretat perquè els infants puguin jugar a les noves places, amb més espai per al vianant i la bicicleta... Tanmateix, en aquest procés d’implantació de la nova superilla prova pilot entre els carrers Llacuna, Pallars, Badajoz i Tànger hi trobem algunes mancances, no menors, que caldrà resoldre.

D’una banda, mancances en el procés de participació del veïnat i de les entitats del barri. De sobte, d’un procés participat de reflexió i definició de les superilles que es venia fent de forma organitzada, en el qual s’havia avançat en la construcció conjunta a la ciutat (on es parlava també d’implantar mesures per al veïnat resident a les vies perimetrals de les superilles), s’ha passat amb el canvi de govern municipal a un procés ‘sobtat’ que es comunica a finals de juliol amb la posada en marxa el 5 de setembre, just després de les vacances d’estiu. Les presses i la manca d’informació al veïnat poden generar incomprensió i resistència al canvi, per més que creiem que el canvi és positiu. Creiem que la implementació del pla de superilles s’ha de fer amb agilitat i sense demores, però cal no saltar-se els processos informatius que ajudin els ciutadans a entendre la mesura i a adaptar-s'hi.

D’altra banda, no queda clara almenys a la superilla pilot, les millores en accessibilitat al transport públic. La coincidència amb les obres de Pere IV i de la plaça de les Glòries no faciliten, certament, aquest canvi a l’indret triat. Però el trasllat d’algunes parades de bus i la manca d’explicació de les noves lògiques pel que fa als corredors de la Nova Xarxa de Bus fa pensar en una deficient cobertura del territori del Poblenou amb transport públic. L’estratègia de pacificació del trànsit i de nous usos ciutadans de l’espai públic no pot perjudicar el transport públic, especialment l’autobús que utilitzen majoritàriament les persones grans, sinó que ha d’aproximar encara més les parades a la gent. Cal estudiar millor els recorreguts de les diferents línies i aconseguir unes parades més a prop dels residents i dels treballadors/es de la superilla.

Esperem que l’experiència pilot serveixi per polir deficiències, i sobretot perquè els ciutadans participin a l’hora de definir nous usos i noves capacitats en l’espai públic alliberat a les superilles. Des de l’Associació de Veïns estarem sempre disposats a lluitar per la millora de la mobilitat sostenible, mitjançant processos participats i reflexius.

Associació de veïns i Veïnes del Poblenou