Frigo tancarà la fabrica de gelats del Poblenou.
L’empresa, propietat de la multinacional Unilever, ha anunciat que tancarà la producció al Poblenou i acomiadarà els 268 treballadors que integren la seva plantilla actual. La direcció de Unilever considera que la fàbrica, que es troba al carrer Perú del Poblenou des dels anys 60, no es rendible, preferint importar els gelats des d’altres factories d’Europa. Aquesta situació ja es veia a venir, segons membres del Comitè d’Empresa, ja que fa anys que les instal·lacions del Poblenou es troben infrautilitzades, amb una baixa assignació de producció.
- Un edifici d’interès històric
El conjunt industrial de la Frigo ocupa la superfície equivalent a una illa de l’eixample, amb més de 12000 metres quadrat edificats. L’edifici principal, que té façana als carrer de Perú i Bilbao és un interessant exponent de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX, raó per la qual l’any 2006 va ser incorporat al catàleg del patrimoni industrial del Poblenou amb qualificació de Bé Cultural d’Interès Local. Aquesta qualificació obliga a mantenir la totalitat d’aquest edifici, no així la resta d’edificacions on ara es troben les oficines de l’empresa i les cambres frigorífiques. La legislació urbanística vigent atorga a aquesta parcel·la la qualificació de 22@, amb uns aprofitaments urbanístics que fan molt rentable, per els propietaris, la promoció de noves edificacions, això sí, mantenint les naus històriques catalogades.
- Les empreses industrials marxen del Poblenou
Amb el tancament de la Frigo, desapareixerà una altra empresa industrial del districte d’activitats 22@. El nou districte econòmic del Poblenou, que havia de ser paradigma i model de convivència entre l’activitat productiva i els usos ciutadans, no fa més que perdre empreses de les tradicionals en favor d’un altre tipus d’empresa terciària, amb oficines i sense producció. Aquesta tendència de fuga d’empreses industrials ve alimentada per l’augment del valor del sòl i les expectatives immobiliàries, d’una banda, i per la falta d’una política industrial del govern de la Generalitat que, a través dels estaments municipals com la mateixa societat 22@bcn, contrarrestin els efectes econòmics que empenyen cap a la deslocalització.
La pèrdua d’activitat industrial a les ciutats és un fenomen que s’explica des de l’apriorisme del màxim aprofitament del sòl. El sòl urbà, més car, atrau aquelles activitats que ocupen una major densitat d’ocupació, o bé activitats de gran valor afegit. És així que algunes grans empreses, que encara resideixen a la ciutat, prefereixen vendre els seus actius immobiliaris per obtenir quantiosos beneficis i desplaçar l’activitat fora de l’entorn urbà on el sòl és més barat. Aquesta lògica des del punt de vista del capital és en canvi un contrasentit des de l’ideari de planejament del mateix pla 22@ que aposta per la concentració d’usos diversos, contràriament a la concentració terciària, com a model d’aprofitament urbà més sostenible i ric amb major capacitat de generar sinèrgies entre activitats i entre els ciutadans, apart de promoure també un model de mobilitat racional i sostenible.
Plans urbanístics diversos han acabat amb moltes empreses, sobretot petits i mitjans tallers com els que hi havia a Can Ricart, entre d’altres. Posteriorment també grans empreses com La Vanguardia han abandonat el barri a canvi de transformar la fàbrica en futurs complexos d’oficines i hotels. Casos com el de la Frigo o el de l’empresa Simon, que fa pocs mesos amenaçava amb un expedient de regulació d’ocupació, fan témer que malgrat la lenta arribada de noves empreses terciàries i hotels al 22@, el Poblenou podria acabar perdent completament les empreses manufactureres, els tallers industrials i l’empresa auxiliar que generen aquelles activitats. Es troba a faltar mesures per a retenir l’economia productiva de petita escala al Poblenou. La societat municipal 22@bcn, es va comprometre a articular projectes que permetin continuar amb aquestes activitats, tanmateix no sembla que s’estigui fent res.