Els veïns dels carrers Ciutat de Granada, Ramón Turró i Passatge Mas de Roda pensàvem que ja ens quedava menys temps per seguir patint les obres viaries que ens estan afectant des de fa just un any. Però sorpresa¡¡ quan començàvem a veure una mica de llum, i ja ens trobàvem amb treballadors posant el darrer paviment que ens deien somrients - ja els queda poc, de sobte, un dia de principis del mes de març ens varem trobar amb un munt de valles metàl·liques en forma d’un complicat laberint, des del carrer Badajoz fins el carrer Llacuna i des de Dr. Trueta fins a LLull...... No sabíem ben bé que estava passant, al cap d’uns dies a més d’aquest laberint de tanques van començar les excavadores a fer forats i més forats, tot això es va complicar amb la poda dels arbres d’aquest sector... o trobaves un forat, o no podies sortir, ja que no trobaves la sortida del laberint.
Utilitzo aquest un to irònic ja que potser és millor mirar la realitat amb sentit de l’humor no sigui que et sobrevingui una depressió amb el paisatge que des de fa un any veiem per la finestra. El paisatge urbà dels veïns d’aquesta zona són: excavadores, obrers de la construcció vestits de groc, forats que es tanquen i es tornen a obrir, pols i més pols, soroll, vibracions que ens produeixen esquerdes, rates despistades que no saben on anar ja que els hi estan desmuntant el seu cau, i per resumir, sensació d’impotència.
Els veïns no és que no vulguem innovar, millorar, fer la ciutat més bonica... ben al contrari.... fins i tot ens agradaria que comptessin amb la nostra opinió, ja que fa molts anys que vivim al Poblenou i potser podríem aportar coses interessants. El que demanem és que des de l’Ajuntament es facin les coses amb previsió, amb participació, intentant resoldre els problemes amb anticipació abans no siguin irresolubles, en resum que l’objectiu principal del Consistori sigui la qualitat de vida dels ciutadans, que som els que paguem impostos, els que votem i els que en definitiva donem vida als barris i ciutats.
De vegades tot plegat et fa reflexionar sobre les veritables intencions dels polítics que ens diuen repetidament -no sabeu com de bonics us quedaran els carrers.... però pensem: serà per nosaltres??? Serà pels que ens visiten als nombrosos hotels del barri?? serà pels compradors de la gran quantitat de lofts que estan construint a la zona??? O potser volen fer uns carrers de postal que arrodoneixin la feina que van començar amb la pel·lícula d’en Wody Allen??