El pare i germà de Mikaela mostren el seu agraïment per l’ajut rebut pel veïns.

Les flors i la nota les van penjar al mes de l’accident en el lloc dels fets.

A iniciativa de l’arquitecte i dirigent veïnal de Sarrià Mariano Meseguer, assumida per la Favb i per Carrer amb el suport de periodistes amics i de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i l’Arxiu Històric del Poblenou, entre d’altres, s’ha creat una comissió ciutadana que prepara per a tot aquest any 2012 un seguit d’activitats en record del periodista Josep Maria Huertas Claveria, que va morir sobtadament el 4 de març de 2007, ara fa cinc anys.

D’entrada, la comissió ciutadana ha instat Xavier Trias i l’Ajuntament de Barcelona a concretar els dos compromisos que l’anterior alcalde, Jordi Hereu, va adquirir després de la mort de Huertas: la concessió d’un nom de carrer o plaça al periodista dels barris (la normativa del nomenclàtor ja ho fa possible) i el suport municipal a l’edició d’un llibre en memòria seva.

A banda d’això, entre els mesos de març i setembre es programaran actes de record a Huertas als barris en què va viure i va tenir-hi especial relació: l’Eixample, el Guinardó i el Poblenou. En paral·lel, l’equip de Carrer, amb la col·laboració especial del periodista i historiador Jaume Fabre, està treballant en l’edició d’un llibre de la col·lecció Quaderns de Carrer dedicat a recopilar i analitzar l’obra periodística de Huertas relacionada amb els barris, des del seu debut a la revista Signo, el 1964, fins al seu empresonament, el 1975, per un article al Tele/eXprés sobre els meublés de Barcelona regits per vídues de militars.

Ara és el moment de convidar-vos al primer acte d'homenatge veïnal a Huertas Claveria, que tindrà lloc el pròxim dijous 19 d'abril a les 19 hores a la casa Golferics (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), presentat per la Favb i l'AV de l'Esquerra de l'Eixample, i en el qual intervindran l'arquitecte Oriol Bohigas, el periodista Eugeni Madueño, l'advocada Gemma Calvet i l'activista veïnal i expresident de la Favb Carles Prieto.

Comissió ciutadana en record del periodista Josep Maria Huertas Claveria

La pèrdua de vides humanes per causes accidentals sempre és lamentable, però quan les circumstàncies que les envolten impliquen una responsabilitat social, com és el cas que ens ocupa, a la lamentació, cal afegir-hi la indignació i la denúncia.

La matinada del dilluns de Pasqua, quatre persones d’origen romanès –tres homes i una dona– van morir a l’incendiar-se la barraca en què vivien en un solar del carrer Bilbao, tocant a Can Ricart. Volem destacar l’opinió favorable dels veïns responent als mitjans de comunicació: «eren gent amable integrada al barri», «tothom els volia», «no s’han ficat en cap embolic, eren pacífics»... i el fet que molts d’aquests veïns els havien ajudat oferint-los petits treballs domèstics i repartint-los lots de menjar per Nadal. Si bé tot apunta que la causa de la mort ha estat per un accident, esperem conèixer l’informe oficial, perquè el pare d’aquesta família va rebre fa alguns anys una forta estomacada per part d’uns neonazis.

A primera hora del matí, les autoritats lamentaven el succés, però també es cobrien les espatlles dient que el solar era de titularitat privada i que no havien rebut cap petició de desallotjament... i que, al no haver rebut cap informe de perillositat emès per la policia o els bombers, no podien entrar per fer-los fora. Diuen que se’ls va informar de la possibilitat de ser repatriats al seu país, o d’acollir-se a algun programa de reinserció social o allotjament d’emergència. Poc sabem de les seves raons per negar-se a acceptar aquest oferiment, si és que ha estat així. A la majoria de la gent no li interessa, i pot quedar molt bé dir que han rebutjat l’ajuda que els ha ofert l’Ajuntament.

El Poblenou és notícia últimament per les barraques. Malauradament les condicions de marginalitat en què vivien aquestes persones són semblants a les de moltes més que hi ha al barri. Solars ocupats per galaicoportuguesos, naus industrials on viuen i treballen senegalesos, pisos sobreocupats, i altres situacions que mostren una realitat d’extrema pobresa que cada cop es va incrementant per persones que han quedat a l’atur, molts amb papers de residència.

La crisi castiga doblement la població immigrant, com afirma Miguel Pajares, responsable d’immigració del Centre d'Estudis de CCOO de Catalunya. També l’Associació Amics del Moviment Quart Món, coneixedors d’aquesta realitat, ha plantejat a l’Ajuntament una sèrie de propostes encaminades a trobar habitatge digne per a les persones sense sostre; semblantment la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ha demanat a l’Ajuntament habilitar barracons en desús que havien servit per a escoles, o edificis buits, per aixoplugar temporalment aquests immigrants en risc d’exclusió.

La Xarxa de Suport als Assentaments, de la qual també forma part l’AVV del Poblenou, està portant a terme una tasca d’ajut a més de dues-centes persones ubicades en uns dinou punts del barri. Solament d’aliments, l’any 2011 se n’han repartit 11.435 quilos/litres, i s’han gestionat uns 1.200€ en concepte de microcrèdits.

Estem preocupats i temorosos que situacions semblants a aquesta tragèdia es puguin tornar a repetir, d’aquí la nostra denúncia, indignació i l’exigència a les Administracions perquè posin els mitjans necessaris perquè també aquests veïns i veïnes puguin viure amb dignitat. Amb la crisi, a la ciutat de Barcelona està emergint una realitat que molts ja creien eradicada: el barraquisme. No podem fer com si no la veiéssim.

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou