Propietat de MACOSA, la torre d’aigües que originàriament s’havia construït per proveir aigua del Besòs a les fàbriques del Poblenou, va passar a mans de l’Ajuntament, els anys 90, quan la reparcel·lació del pla del Front Marítim. El 2000, es va incloure al catàleg de patrimoni del districte de Sant Martí amb la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local. Però l’estructura interior del bell edifici que construí l’arquitecte Pere Falqués a final del segle XIX estava molt danyada pel pas del temps, més d’un segle, i la “Casa de vàlvules”, l’edificació annexa que un dia allotjà la maquinària que impulsava l’aigua de l’aqüifer fins els 50 metres d’altura on es trobava el dipòsit de la torre, encara ho estava més.
Va ser llavors que els veïns de la plaça Ramón Calsina i les Associacions de Veïns del Poblenou i de Diagonal Mar van sol·licitar amb insistència una intervenció que permetés recuperar la torre com a mirador. El regidor del Districte, però, donava llargues al·legant que el Districte no tenia diners. Esgotada la paciència veïnal, va ser la mateixa AVPN qui el 2004 va demanar a AGBAR que es fes càrrec del cost de rehabilitació, aprofitant que el periodista Josep Maria Huertas així ho havia suggerit en una carta oberta a Ricard Fornesa publicada per La Vanguardia el juliol d’aquell any. El llavors director d’Aigües, Àngel Simón, càrrec que encara ostenta avui, va accedir a la petició, i el febrer de 2006 l’ajuntament i Aigües de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per restaurar-la.