El nou govern municipal es fa enrere del pla d’aparcament de superfície que en el darrer any havia millorat substancialment la qualitat dels carrers del Poblenou. La primera mesura, que ja s’està executant (vegeu fotografia), és la retirada dels senyals de prohibit aparcar sobre la vorera, motos incloses.
El regidor de mobilitat urbana Eduard Freixedes té una visió restrictiva de la funció cívica del carrer i especialment de les voreres. Per a ell, la vorera té la consideració d’espai de circulació de persones que van a peu, semblantment al que és la calçada per al trànsit rodat. En canvi, la vorera als carrers de l’eixample del Poblenou no són només un lloc de pas sinó un espai de convivència, és a dir, de trobada i relació, d’intercanvi i de joc. Les voreres tenen una funció cívica per la qual contenen mobiliari i equipament per a serveis urbans, així com les concessions comercials al servei de la vida al carrer de les persones. L’aparcament s’ha de considerar una anomalia amb la qual malauradament la ciutat ha conviscut com a conseqüència de la progressiva proliferació de motocicletes. Una rèmora conseqüència del trànsit i de la manca de planificació i ordenació de l’espai públic.
La societat s’està dotant, però, en els darrers anys d’instruments tècnics i legislatius per tal de posar ordre i planificar la mobilitat urbana. El juliol de 2010 es va implantar un pla d’ordenació de l’aparcament de superfície al Poblenou amb la participació d’agents socials.
El govern municipal ignora la feina feta en mobilitat
El conseller Sr. Boadella, del grup municipal de CiU, va dir, davant del plenari del Districte del 6 d’octubre passat, que la mesura posada en pràctica des del juliol de 2010, que traslladava l’aparcament de les motos de la vorera a zones especialment reservades sobre la calçada, no ha resultat útil i ha generat queixes per part de motoristes. Amb aquesta explicació justifica la tornada de les motos a la vorera. També va indicar que no ha calgut convocar el veïnat perquè aquest no va participar en la proposta inicial.
A hores d’ara la Comissió de Mobilitat del Poblenou, organisme representatiu de les entitats i agents socials del barri que van promoure l’ordenació de l’aparcament de superfície i de la mobilitat general en l’àmbit del Poblenou-22@, no ha tingut cap notificació ni ha rebut resposta de l’executiu municipal per a reprendre les converses entorn del Pla de Mobilitat del Poblenou. L’executiu de Xavier Trias, doncs, s’ha desentès de la participació ciutadana en matèria de mobilitat.
La moto gaudeix de privilegis i d’un suport desmesurat de l’alcalde Trias
Les noves directrius en matèria de mobilitat han començat a posar-se en pràctica al Poblenou, al Districte que presideix Eduard Freixedes, que és també regidor de mobilitat de l’Ajuntament. Freixedes també ha dit que deixarà circular les motos pel carril bus a tota la ciutat, una mesura que està aixecant polèmica perquè els mateixos serveis tècnics de mobilitat de l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana l'havien ja desaconsellat temps enrere. El regidor, però, sembla decidit a posar-la en pràctica i, a falta de suport intern, ha encarregat un estudi al RACC per tal de justificar-la.
La moto és un mitjà que ha fet fortuna a Barcelona, i en general a aquelles ciutats que com Barcelona tenen una elevada densitat i disposen de poc espai. Això, no obstant, no converteix la moto en el mitjà de transport ideal ni de bon tros. Si bé és veritat que la motocicleta té menys consum, menys emissions i menys impacte en el medi urbà amb relació al seu germà gran el cotxe, no és així en relació als mitjans públics i col·lectius urbans com el metro, l’autobús, tramvia, bicicleta... La seva convivència, a més, amb els automòbils i la resta d’usuaris de la via pública, sobretot el transport públic i la mobilitat a peu, és conflictiva.
La moto com a transport motoritzat ràpid porta a porta no té competidor en aquests moments a la ciutat. Això és així en bona part per la condescendència de les ordenances cap aquest vehicle. Per ara, és l’únic vehicle privat que pot aparcar a la ciutat de manera gratuïta, i a més ho pot fer tant als vials com a les voreres, fet que ha motivat que els seus usuaris hagin assumit com un fet normal allò que no s’admet ni al cotxe ni tampoc a les bicicletes. Cal recordar que les bicicletes tenen els seus aparcaments i no està permès lligar-les a faroles, arbres, etc.
El futur a la ciutat és el transport públic i la mobilitat a peu i en bicicleta
Com que a hores d'ara les societats evolucionen com no pot ser d’una altra manera cap a la sostenibilitat, i les polítiques de mobilitat hi tenen molt a dir pel que fa a contaminació de l’aire, el consum energètic, les emissions de CO2, la pol·lució acústica, l’ocupació de l’espai, etc. resulta obvi que les prioritats en matèria de mobilitat d’ajuntaments i administracions en general han d’afavorir polítiques de mobilitat sostenible basades en l’ús del transport públic i col·lectiu, i desincentivar l’ús del vehicle privat.
Agents socials i Administració han treballat en els darrers anys en estratègies de mobilitat per potenciar el transport públic en detriment dels mitjans privats, millorar l’ús de l’espai públic i l’accessibilitat, i reordenar l’aparcament de superfície. Es pot estar d’acord que les mesures són encara insuficients per tal d’aconseguir un barri més segur i més pacificat des del vessant del transit, però caldrà convenir que en el seu conjunt l’estratègia impulsada en els darrers anys va en la direcció correcta.
El pla d’infraestructures del Poblenou-22@ està eixamplant les voreres, col·loca bancs i cadires i més arbrat i ordena els xamfrans. S’ha posat en marxa un model de carril bici d’altes prestacions (carrer Ramon Turró). S’ha pacificat el trànsit definint àrees 30. S’està fent el pla de millora d’accessibilitat a les estacions de la L4 del metro, i encara queda molt per fer.
El que és implantejable a hores d’ara, per anacrònic i contracultural, és pretendre reafirmar-se encara més en polítiques de suport al vehicle privat sigui el que sigui. La motocicleta haurà d’anar assumint que la manca d’espai a la ciutat és per a tots, que les prioritats són les que són, i que després d’un segle de cultura del motor es pot entendre la resistència al canvi, però aquest és imparable, i el que és intel·ligent és sumar i no restar.
Comissió de Mobilitat del Poblenou