La pèrdua de vides humanes per causes accidentals sempre és lamentable, però quan les circumstàncies que les envolten impliquen una responsabilitat social, com és el cas que ens ocupa, a la lamentació, cal afegir-hi la indignació i la denúncia.
La matinada del dilluns de Pasqua, quatre persones d’origen romanès –tres homes i una dona– van morir a l’incendiar-se la barraca en què vivien en un solar del carrer Bilbao, tocant a Can Ricart. Volem destacar l’opinió favorable dels veïns responent als mitjans de comunicació: «eren gent amable integrada al barri», «tothom els volia», «no s’han ficat en cap embolic, eren pacífics»... i el fet que molts d’aquests veïns els havien ajudat oferint-los petits treballs domèstics i repartint-los lots de menjar per Nadal. Si bé tot apunta que la causa de la mort ha estat per un accident, esperem conèixer l’informe oficial, perquè el pare d’aquesta família va rebre fa alguns anys una forta estomacada per part d’uns neonazis.
A primera hora del matí, les autoritats lamentaven el succés, però també es cobrien les espatlles dient que el solar era de titularitat privada i que no havien rebut cap petició de desallotjament... i que, al no haver rebut cap informe de perillositat emès per la policia o els bombers, no podien entrar per fer-los fora. Diuen que se’ls va informar de la possibilitat de ser repatriats al seu país, o d’acollir-se a algun programa de reinserció social o allotjament d’emergència. Poc sabem de les seves raons per negar-se a acceptar aquest oferiment, si és que ha estat així. A la majoria de la gent no li interessa, i pot quedar molt bé dir que han rebutjat l’ajuda que els ha ofert l’Ajuntament.
El Poblenou és notícia últimament per les barraques. Malauradament les condicions de marginalitat en què vivien aquestes persones són semblants a les de moltes més que hi ha al barri. Solars ocupats per galaicoportuguesos, naus industrials on viuen i treballen senegalesos, pisos sobreocupats, i altres situacions que mostren una realitat d’extrema pobresa que cada cop es va incrementant per persones que han quedat a l’atur, molts amb papers de residència.
La crisi castiga doblement la població immigrant, com afirma Miguel Pajares, responsable d’immigració del Centre d'Estudis de CCOO de Catalunya. També l’Associació Amics del Moviment Quart Món, coneixedors d’aquesta realitat, ha plantejat a l’Ajuntament una sèrie de propostes encaminades a trobar habitatge digne per a les persones sense sostre; semblantment la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ha demanat a l’Ajuntament habilitar barracons en desús que havien servit per a escoles, o edificis buits, per aixoplugar temporalment aquests immigrants en risc d’exclusió.
La Xarxa de Suport als Assentaments, de la qual també forma part l’AVV del Poblenou, està portant a terme una tasca d’ajut a més de dues-centes persones ubicades en uns dinou punts del barri. Solament d’aliments, l’any 2011 se n’han repartit 11.435 quilos/litres, i s’han gestionat uns 1.200€ en concepte de microcrèdits.
Estem preocupats i temorosos que situacions semblants a aquesta tragèdia es puguin tornar a repetir, d’aquí la nostra denúncia, indignació i l’exigència a les Administracions perquè posin els mitjans necessaris perquè també aquests veïns i veïnes puguin viure amb dignitat. Amb la crisi, a la ciutat de Barcelona està emergint una realitat que molts ja creien eradicada: el barraquisme. No podem fer com si no la veiéssim.
Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou