La vaga general i social del 29-M va ser un èxit al Poblenou, en consonància amb la tònica d’arreu del país. I si a Barcelona només cal lamentar i criticar els episodis de violència que van deslluir la històrica manifestació de la tarda, al Poblenou cal també denunciar la injustificada i brutal càrrega policial de les 9 del matí a la confluència de la Diagonal amb el carrer Llacuna contra el centenar de persones que, de forma legítima i totalment pacífica, exercien de piquet informatiu de barri. Un lamentable episodi que va acabar amb la detenció de tres persones arbitràriament acusades de desordre públic i amb les quals se solidaritzen l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i l’Assemblea Social del barri.
El dia de la vaga general, al Poblenou no es va paralitzar del tot l’activitat, en especial a la tarda, però una gran majoria d’establiments tancats (des del mercat a molts comerços) i una aturada generalitzada de l’activitat econòmica industrial, de serveis i del conjunt de centres escolars van fer que el dijous 29 de març s’assemblés molt més a un diumenge que a un dia feiner o un dissabte. Com els indicadors de consum energètic van demostrar per al conjunt de l’Estat espanyol, també al Poblenou (el 22@ inclòs) la vaga general del 29-M va tenir un seguiment superior al de les anteriors vagues generals convocades els anys 2002 i 2010.
La implicació i participació activa del veïnat i dels treballadors i treballadores del barri al 29-M va ser alta. El Comitè de Vaga unitari impulsat per l’Assemblea Social i amb participació activa de l’AVV Poblenou i persones de procedències sindicals, polítiques i associatives diverses va fer una bona tasca. Més enllà del centenar de persones que van participar al piquet de barri i dels nombrosos piquets sindicals que hi va haver a moltes empreses del barri, les més de 500 persones (amb molts nens i nenes) que a mig matí van marxar festiva i sorollosament per la Rambla i els carrers de Pere IV, Bilbao i Pallars fins a Can Felipa, convocades pel Comitè de Vaga i la Plataforma en Defensa de l’Escola Pública, demostren que l’èxit del 29-M no és atribuïble només a la legítima acció dels piquets informatius.
Com els centenars de milers de persones que es van manifestar pacíficament la tarda del 29-M a Barcelona malgrat els violents incidents protagonitzats per provocadors i policia al centre de la ciutat, també al Poblenou la gent es va mobilitzar tot vencent la por. El Poblenou va vèncer la por a les retallades socials, a la contrareforma laboral i a l’acció patronal: mentre algunes empreses o establiments van abaixar la persiana pels piquets, d’altres van vulnerar el dret de vaga coaccionant els treballadors o obligant-los a agafar-se festa (per exemple, la perruqueria Compte). I el Poblenou va vèncer també la por a un guió preestablert de fracàs sindical i violència social que, pregonat per la majoria dels mitjans de comunicació i els polítics governants, al barri va tenir també com a tristos actors de repartiment els Mossos d’Esquadra.
Seguint ordres aparents de sembrar la por i el caos a l’estil guerra preventiva, sense cap avís previ ni acció que ho justifiqués, els mossos antidisturbis sortits de cop de quatre furgonetes policials van carregar indiscriminadament per la Diagonal just quan el piquet de barri baixava tranquil·lament cap a la Rambla després de trobar-se amb el piquet sindical de Glòries.Sobre les 9 del matí, al carrer Llacuna, just davant de Ca l’Aranyó, els mossos van detenir violentament tres persones entre les que fugien de la càrrega i van amenaçar també de fer-ho a una quarta que es va identificar com a periodista. Les càmeres de TV3, veïns de la zona, diversos membres de l’AVV Poblenou i de l’Assemblea Social i dirigents de CCOO van ser testimonis d’una actuació policial totalment injustificada que, més enllà de forçar la dispersió del piquet de barri, va servir de cobertura a la detenció i trasllat a la comissaria de Les Corts de dues persones acusades de “desordre públic”. Així ho va dir textualment el mosso que coordinava l’operatiu a la dirigent de CCOO Aurora Huerga quan aquesta va demanar explicacions. “Els detinguts han mogut contenidors del carrer i n’han posat un davant la porta del Mercadona”, va precisar el policia com a única justificació de la detenció.
El 31 de març, de matinada, els detinguts del Poblenou van ser posats en llibertat amb càrrecs per fets que en anteriors vagues generals la justícia havia tipificat només com a falta. Menys sort van tenir tres altres detinguts per fer de piquets el 29-M: a un membre de l’Assemblea Social del Clot i a dos estudiants de Física de la UB i membres de l’Associació d’Estudiants Progressistes se’ls va decretar presó per, segons la jutgessa Carmen García Martínez, evitar que reincideixin. L’advocat Jaume Asens opina que “ordenar presó per allò que algú pugui fer en el futur suposa un retrocés democràtic” i és una decisió que amaga “motivacions polítiques”. Motivacions polítiques poden ser el fet que es vulgui confondre i barrejar els detinguts per fer de piquets als barris el matí del 29-M amb els detinguts pels episodis de guerrilla urbana de la tarda al centre de la ciutat. I motivacions polítiques hi ha al darrera de criminalitzar d’aquesta desproporcionada manera l’exercici del dret de vaga mentre, en paral·lel, el Govern decreta una amnistia pels defraudadors fiscals. Sigui com sigui, el 29 es va aturar el Poblenou. I això ja no ho canvia ningú.