L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la seva proposta de modificació del 22@ al Poblenou (Modificació Puntual del Pla General Metropolità per un 22@ més inclusiu i sostenible). No podem entendre la modificació d'aquest pla sense fer una referència a la situació actual. La pandèmia de la covid ha suposat una crisi no tan sols sanitària de primer ordre, sinó que també comporta una greu crisi econòmica i social. En aquest nou marc la necessitat d'habitatge públic, i especialment d'habitatge de lloguer, és una necessitat de primer ordre. No tan sols per a frenar la gentrificació del Poblenou, sinó sobretot per a oferir sortides a tantes i tantes persones que no poden accedir a un dret fonamental com és l'habitatge. És evident que els problemes de l'habitatge a la nostra ciutat i al nostre barri no neixen ni es poden resoldre amb el 22@, però aquest pla podria ajudar en aquesta línia. Cal exigir polítiques efectives de les diferents administracions que permetin fer front a la greu situació que vivim en matèria d’habitatge. D’altra banda, la covid ha posat de manifest encara més que el model de creixement del barri basat en el turisme no té raó de ser. Per tant, el 22@ hauria de tenir en compte la situació que viurem després de la pandèmia que ha de suposar molt més habitatge assequible, menys turisme i més activitat econòmica diversa per al nostre barri.

Davant del document que s'ha presentat, com a AVV del Poblenou volem manifestar:

• No compartim la proposta de Modificació Puntual del Pla General Metropolità que se’ns ha presentat. Entre altres coses perquè el procés participatiu no ha respost a les nostres expectatives. Les entitats no hem tingut l'oportunitat de participar de forma real en la modificació d'aquest pla, ni s'han tingut en compte bona part de les nostres aportacions.

• No es fa una aposta suficient per l'habitatge de titularitat pública i sobretot de lloguer, la prioritat a la nostra ciutat. No volem fórmules que permetin afavorir l'especulació ni a curt ni a mitjà termini.

• No podem sotmetre el pla a la suposada viabilitat econòmica dels privats, especialment dels grans propietaris. La transformació de la nostra ciutat i del Poblenou no pot seguir en mans de la regulació del mercat i cal un compromís ferm contra l’especulació. Cal la intervenció pública que permeti fer la transformació que el barri necessita.

• S’ha d’excloure l’ús hoteler de les normes urbanístiques.

• Cal potenciar les activitats de l'economia social i fomentar la diversificació d'activitats econòmiques.

• El pla també recull aspectes que valorem de forma positiva com, per exemple, el reconeixement i preservació dels habitatges existents o la proposta d'eixos cívics i eixos verds.

Per tot això l'AVV del Poblenou presentarà al·legacions al pla, intentarà revertir els aspectes més negatius d'aquesta proposta i ho farà treballant amb altres entitats i moviments del barri del Poblenou, buscant els aspectes que poden generar més consens entre veïns i veïnes.

El Poblenou, 10 de novembre de 2020

ReMix El Barri

Disseny amb biomaterials de restes d'aliments al Poblenou

 Context

En els últims 30 anys, la producció de plàstic s'ha incrementat en un 620%.

Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 kg de menjar. Aquests aliments desaprofitats, que sumen

260.000 tones anuals, equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any.

Amb el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d'Aliments i la nova Llei sobre la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris a Catalunya, es vol donar suport a la necessitat de repensar la nostra relació tant amb el menjar com amb el concepte de residu a tots els nivells.

Diferents entitats (restaurants, mercats, productors, espigadors, cooperatives, associacions, administració pública i veïns…) s'uneixen per prevenir el malbaratament d’aliments, augmentar el seu aprofitament i el seu valor en tota la cadena alimentària, i ara encara més en el context de la pandèmia.

Es vol posar en relleu una emergència real, l'existència d’un despertar i a la vegada potenciar el valor del disseny local per a trobar formes pertinents que trobin una resposta col·lectiva a aquests desafiaments.

L'exposició arrenca durant el Fab City Summit, un esdeveniment que permet re-pensar la producció a les ciutats (14 i 15 d'octubre), celebrem el Dia de l'Alimentació (16 d'octubre), l’ Open Day/Night del Poblenou Urban District (17 d'octubre), l'esdeveniment Foodture ( del 20 al 22 d'octubre) i es donarà la benvinguda a l'equip local de pilot Food Tech 3.0 de FoodSHIFT 2030 (22 d'octubre) abans de la seva clausura el 23 d'octubre.

Què és Remix el Barri?

Remix El Barri és un projecte de co-creació que va emergir durant el projecte H2020 SISCODE, dissenyadors que proposen projectes propis amb restes de menjar mitjançant tècniques artesanals i fabricació digital. Col·laboren amb agents del barri del #Poblenou per a promoure un ecosistema local d'economia circular.

Reivindiquen la necessitat d'imaginar nous models i tècniques per a innovar amb el que anomenem “residus”. Manifesten el potencial del co-disseny, la fabricació digital i l'artesania per a reinventar les nostres maneres de produir, consumir i viure amb consciència de l'ecosistema ambiental.

Valoren les pràctiques innovadores i artístiques com a motor del canvi social.

Estan convençuts que viure experiències de disseny compartit pot facilitar la capacitació dels territoris per a implementar una economia circular.

Experimenten la circularitat, creant materials amb ossos d'olives i alvocats, pells de cafè, verdures i fruites o minvaments dels restaurants, i també explorant la col·laboració, la inclusivitat, l'autogestió cap al coneixement compartit amb els actors locals.

Què trobaràs a l'exposició?

Podràs descobrir tant els 9 projectes dels Remixers i els seus prototips, com el viatge de disseny circular i col·laboratiu que han compartit junts des de febrer de 2020.

L'exposició ha estat dissenyada a Leka, el restaurant Open Source del barri, a partir de recursos trobats al barri i 100% transformats en el Fab Lab.

Podràs sorprendre't amb el poder dels residus, familiaritzar-te amb una nova forma d'artesania local, i debatre de les accions necessàries per a sostenir aquests ecosistemes en el teu barri, la teva ciutat i més enllà.

Durant la setmana, crearem sinergies amb iniciatives locals i els projectes de recerques passats, presents i futurs del Fab Lab Barcelona.

Uneix-te al col·lectiu durant el temps de l'exposició per a descobrir aquest remix de biomaterials i experiències socials.

Reserva la teva entrada gratuïta a Eventbrite: Tots els dies

Open Day&Night del Poblenou Urban District Més informació sobre el evento y el projecte

Arriben notícies de discrepàncies entre Comuns i Socialistes amb relació a l’urbanisme tàctic https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20201005/483853348129/urbanismo-tactico-crisis-gobierno-barcelona.html Certament hi ha una incomprensió que no és de forma sinó més aviat manifesta una certa rigidesa conceptual sobre la ciutat. La ciutat es troba híper retolada, i no només els vials sinó tot el que els envolta. La ciutat està més grafitejada que mai. Els motius són molts i diversos, però lo tàctic, en el sentit de més intencional que fàctic, flueix per totes bandes. La publicitat n’és un exemple. Ja fa temps que els bars marquen el contorn de les seves terrasses amb pintura al paviment perquès una forma de perimetrar un ús. No veig gaire diferència entre això i una vorera pintada sobre l’asfalt. En els nuclis antics s’imposa la plataforma única per comptes de voreres elevades respecte als vials. A les cases es construeix amb panells “de quita i pon”, vaja de pladur que permet canviar la configuració de l’espai amb facilitat. Podem imaginar més pintura que la que adorna l’asfalt dels vials per regular el transit? Hi ha alguna cosa més tàctica que un semàfor? Abans que apareguessin aquests senyals lluminosos que avui ningú qüestiona es creia que només un guàrdia ficat en una mena de gàbia podia dirigir el transit perquè no esdevingués un caos. La tàctica en l’urbanisme sempre ha existit.

Però, més que urbanisme tàctic jo en diria urbanisme de transició. I no em cansaria d’explicar que la ciutat es troba en una transició que respon als canvis profunds que tenen lloc avui al món sencer. Anem cap a una ciutat digital i una ciutat verda i sostenible. Aquest destí és comú a totes les ciutats, i està en línia amb els criteris de reconstrucció de la UE per transitar cap a un nou model econòmic digital i ecològic. És la resposta intel·ligent a les crisis que ens estan escombrant com una seqüència de fronts de tempesta, i els que encara vindran al llarg dels propers decennis. El tacticisme d’algunes intervencions a l’espai públic poden ser més o menys encertades. Caldrà que els ciutadans també opinin i participin alhora de modular les solucions. Però el que no s’ha de fer és negar que la ciutat està transitant de model davant dels problemes i ineficiències que presenta ja de forma molt evident l’estructura i el funcionament d’un espai que va ser concebut fa més de 160 anys quan Cerdà va dibuixar l’Eixample. Si avui visqués Cerdà, amb tota probabilitat ho canviaria tot. I seria incomprès, com ja ho va ser quan va concebre la ciutat que tenim ara.

Salva Clarós