La tarda de l’1 de setembre els agents de la Guàrdia Urbana amb número de placa 26964 i 26970 van fer fora de la rodona del Casino el cantautor conegut com el Serrat de la Rambla, que des de fa més d’un any toca als carrers del Poblenou. Els fets es van produir molt pocs minuts després que el nou regidor del Districte, Eduard Freixedes, es passegés per la zona i davant l’estupefacció de desenes de persones que escoltaven el músic mentre prenien la fresca, una orxata o un gelat.

Passaven pocs minuts de les 7 de la tarda quan, just després d’acabar la primera cançó del seu repertori, El drapaire, el Serrat de la Rambla va haver de callar en veure com dos agents municipals sortits de dins del bar del Casino l’interpel·laven molt educadament però amb clara actitud intimidatòria fins a obligar-lo a marxar.

Actuant a instàncies “d’un veí que s’ha queixat”, la Guàrdia Urbana va demanar al músic si tenia autorització oficial per poder actuar al carrer. Sol·lícit i respectuós amb els agents, el cantautor va respondre que no. Va argumentar que tenia el permís verbal de l’anterior regidor del districte, Francesc Narváez. “Disposo també d’un plec amb 600 signatures de veïns que em donen suport i que el regidor Narváez ja em va dir que potser em farien falta quan CiU entrés a l’Ajuntament”, va afegir el músic.

De res van servir al Serrat de la Rambla aquests arguments. I de ben poc més el suport rebut per un parell de persones, una de les quals es va identificar com a membre de l’Associació de Veïns, que el van defensar davant mateix dels agents municipals i van demanar que pogués seguir tocant. Tot el que van aconseguir és que cinc minuts després d’obligar el músic a guardar la guitarra, un dels dos guàrdies urbans tornés i li digués, tapant-se aleshores el número de placa: “Per mi pots seguir tocant; de fet, m’agrada com ho fas. Però les ordres són aquestes, ho sento. El que et suggereixo, a títol personal, és que acabis de recollir les coses i d’aquí a mitja hora, quan nosaltres ja haguem marxat, t’hi tornis a posar”.

Visiblement tocat per la situació, el Serrat de la Rambla va explicar que ell respecta molt els veïns del barri i canvia regularment el lloc d’actuació per molestar el menys possible. “Entenc que algú es pugui queixar; potser és un forner o algú altre que treballa de nits. Si és així, ja plego. Ara bé, jo necessito tocar cada dia: estic a l’atur després de cotitzar 32 anys, i visc d’això”.